Al ple del dia 22 de desembre s’ha aprovat el pressupost municipal amb la majoria absoluta del PSOE, el vot favorable de Ciutadans l’abstenció del PP i el vot en contra de Compromís. És el primer pressupost que votem en contra des de 2015. Fins i tot l’any passat, per bona voluntat i responsabilitat política, encara que el PSOE no ens necessitava, el vàrem aprovar. Enguany, però, no podem aprovar-lo, perquè ens trobem davant d’uns comptes que, malgrat que tenen punts favorables, en altres aspectes demostren que tenim un govern sense idees, sense iniciativa i, sobretot, poc dialogant.
UN PRESSUPOST SENSE IDEES
Es tracta d’un pressupost continuista respecte de l’anterior i, de fet, celebrem que la disminució en la partida de festes es destine a augmentar les d’educació, joventut, esports i assistència social primària. Per tant, en la part de polítiques socials podríem trobar punts de coincidència.
En canvi no podem dir el mateix en les polítiques ambientals i de transparència, ja que la partida destinada a Medi Ambient disminueix notablement (de 8.500 a 3.000 euros), la d’Agricultura continua en uns esquifits 1.000 euros i la de participació ciutadana es rebaixa en 3.000.
En un any com este, en què ha quedat meridianament clar quina és la importància de la salut, després d’haver viscut un confinament en què l’única cosa positiva era que la natura revifa i es recompon a poc que li donem una miqueta de marge; quan totes les alarmes sobre la necessitat de canviar la nostra forma de viure per garantir la continuïtat del nostre planeta estan enceses… el PSOE dedica a medi ambient 7 vegades menys diners que a publicitat i propaganda.
Pel que fa a l’agricultura, el PSOE, després de presentar una moció simbòlica en què deia que els agricultors eren els nostres herois, es burla d’ells quan la partida d’agricultura tornen a ser 1000 euros (que, possiblement, es tornaran a quedar sense gastar com ja va passar l’any passat). No té cap idea el PSOE de com ajudar els nostres agricultors més enllà d’arreglar els camins d’horta? De fet, ens fa l’efecte que el PSOE del poble fa, doncs, com el PSOE a Europa, molt parlar a favor dels llauradors, però al remat, de forment ni un gra.
De la mateixa manera, no apareix cap partida destinada al comerç local, en un moment tant delicat com este, ni cap ajuda als autònoms, un dels col·lectius que més desemparat s’ha trobat durant la crisi del COVID-19.
En resum, no trobem cap iniciativa novedosa, cap projecte emblemàtic, cap proposta més enllà de continuar endavant amb les que ja funcionaven la passada legislatura. Bé, no totes, perquè desapareix el Premi Internacional de Novel·la Gràfica, una aposta perquè el nom del nostre poble figurara en els mapes turístics per alguna cosa més que el sol i la platja.
LES ESMENES DE COMPROMÍS
Vist aquest pressupost, Compromís presentàrem algunes esmenes:
En primer lloc, apostàvem per dotar de més fons a Medi Ambient i a Agricultura, per dur endavant propostes com la diagnosi energètica dels edificis o l’oficina verda, o tallers de sensibilització cap al nostre entorn, per posar en marxa formació en agricultura ecològica o subvencions per evitar l’abandonament de terres…
En segon lloc, proposàrem que s’afegira la partida de Transparència, amb la idea d’implantar el visor pressupostari, una eina amb la qual el ciutadà pot saber d’una forma ràpida i senzilla en què es gasten els seus diners.
En tercer lloc, també afegíem una partida destinada al comerç, per a promoure campanyes de sensibilització o una pàgina web de compres centralitzada.
Finalment, apostàvem pel Xec-bebé. Una xicoteta quantitat que es dona als xiquets i xiquetes nascuts al municipi mitjançant un xec que es pot bescanviar als comerços locals amb la idea de fomentar l’empadronament al nostre municipi i ajudar tant les famílies com els nostres comerciants.
D’on havien d’eixir els diners per a les nostres esmenes? La temptació era demanar que isqueren del sou dels nostres representants, que torna a pujar en uns 10.000 euros, però vam ser pragmàtics i vàrem proposar rebaixar en atencions protocol·làries, publicitat i propaganda, premsa, mobiliari de l’Ajuntament. Dins d’estes partides hi ha despeses tan prescindibles com 6.000 euros anuals en publicitat en un únic diari, més de 1500 euros en calendaris, 800 euros en pins… També retallàvem de la subvenció a l’associació de jubilats de la platja, que cobren 3.000 euros més que els jubilats del poble amb un greuge comparatiu que continuem denunciant.
LA SILENCIOSA RESPOSTA DEL PSOE
Cap d’estes propostes ha estat, no ja inclosa al pressupost, sinó ni tan sols valorada o considerada. No se’ns va fer cap pregunta ni se’ns va demanar cap aclariment a la comissió informativa. Tampoc se’ns va presentar cap alternativa. L’única cosa que se’ns va dir era que no es podia retallar de les partides que proposàvem. El més greu de tot és que en este mateix ple s’ha aprovat una incorporació de 510.000 euros del superàvit. El conjunt de les nostres propostes pujava a 27.000 euros. Però cap d’elles hi cabia. Tampoc en el més d’un milió d’euros que queda per gastar.
Compromís ha estat l’únic partit de l’oposició que ha fet propostes, i de nou han sigut constructives, per millorar uns pressupostos que ens hauria agradat aprovar. una vegada més, quan nosaltres fem propostes, el PSOE es fa l’ofès i ens demana que siguem dòcils, com C’s o com el PP, amb els quals sembla que s’entén millor.
MENYS SERVEIS
Encara hi ha, però, un altre motiu per votar en contra d’este pressupost i és que s’ha eliminat la plaça de la psicòloga municipal de la plantilla. Amb aquesta decisió, queden abandonats els 750 xiquets i les xiquetes del col·legi que passen a ser atesos per la psicòloga del SPE, que ve al poble un matí a la setmana! Per tant, ja no existeix el servei d’atenció psicològica a la població, per molt que la regidora Carmen Benlloch assegurara que no era així a l’anterior ple, ja que el contracte que va dir que existia no existeix, ni ningú atén al taller Tots Amunt. Val a dir, que no som nosaltres els únics que estem en contra d’esta mesura: tots els sindicats de treballadors varen votar en contra en la mesa de negociació sindical, com consta a l’expedient.
AIGUA I SUCRE
El PSOE d’este poble és l’esquerra homeopàtica. Ens ofereix la píndola de la cogovernança, de la participació i del consens, però a l’hora de la veritat, només és aigua amb sucre. Davant de les preguntes i propostes dels regidors, però també dels ciutadans, s’enroca, tira balons fora i es fa la víctima. No accepta propostes (excepte les que li arriben per la dreta). Mai assumeix la crítica constructiva, mai valora altres opcions i altres veus i li costa mirar més enllà de la casa gran on estan tan còmodament instal·lats. Este pressupost n’és, de fet, la prova.