Ahir es va celebrar, com cada mes, el ple de l’Ajuntament de la Creu. El primer ple on el grup municipal del Partit Popular presentava les seues dues primeres mocions. Vora dos anys per a presentar les primeres mocions. La temàtica, l’esperada, un atac a la política educativa del Govern valencià, en concret una moció en contra del decret de plurilingüisme, i una altra en contra de les novetats en els concerts educatius. El resum és fàcil, presentar el castellà com una llengua en perill i l’escola concertada com l’única que defensa els drets de pares i xiquets. Que graciós vore al Partit Popular parlar de llibertat, igualtat i equitat, idees que hem trobat tant a faltar en la seua política diària, en el poble, en el país i en l’estat!
Qualsevol passa endavant en favor de la llengua deprimida, el valencià, és radicalment contestada pels que es creuen en possessió del dret diví a detentar el poder. Fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià pot perjudicar el desenvolupament dels nostres xiquets, diuen d’amagat. Ni coneixien el decret que els va haver d’explicar la nostra regidora Ana Borja. Pensaven que eren els pares els qui triaven l’itinerari i també desconeixien les distintes opcions. De què és llibertat i del fet que mai ha estat igual ni equitativa la possibilitat d’expressar-se, educar-se o viure en valencià, també els va donar alguna lliçó Emili Gómez.
De la moció sobre la concertada… ja sabeu quants col·legis tenim concertats en la Creu. Al final la qüestió real és que no hi hagen mitjans econòmics per a l’escola pública afavorint la creació d’un mercat econòmic i, val a dir, ideològic.
A la defensa de les mocions del PP es va sumar amb entusiasme la regidora de C’S. És clar que un dels punt forts del seu ideari és l’assimilació lingüística i cultural del nostre poble des d’una visió recentralitzadora que ja coneguem. Tanmateix hem de reconèixer l’actitud habitualment oberta de Pilar León amb la qual hem coincidit en tantes qüestions municipals.
Un fet remarcable és que únicament plantaren cara a PP i C’S els nostres dos regidors de Compromís, sense que la resta de l’equip de govern moguera un múscul. En algun cas sí que es pot entendre que no siga matèria del seu interès, però resulta molt estrany en el cas del PSOE, a qui haurem de recordar que històricament s’ha mostrat com a valencianista en el nostre poble i, també, que no oblide que les polítiques del Govern valencià, expressió del Pacte del Botànic, són comunes, són dels partits que l’integrem i no de consellers individuals. De l’exalcalde, millor no dir res, ni va obrir la boca. Està en baixa forma o ja li estan buscant substitut?